El Ple de l’IEC ratifica la nova versió de l’Ortografia catalana

S’obre un període de quatre anys perquè els canvis es vagin coneixent i integrant

El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va ratificar aquest dilluns, per consens, la nova versió de l’Ortografia catalana. En la conferència de premsa s’ha assenyalat que la nova versió de l’Ortografia «no és una reforma ortogràfica, sinó una modernització de la reforma ortogràfica», i que és fruit d’una «feina seriosa, responsable i feta amb cura».

Amb relació a la proposta d’Ortografia que es va presentar en la sessió plenària de l’IEC del 29 de setembre, es reforça el caràcter facultatiu del diacrític en els caos que el context ho faci imprescindible. A més, en la versió final s’han introduït dos canvis:

  • D’una banda, no s’elimina l’accent diacrític del monosíl·lab sòl/sol. D’aquesta manera, la llista de mots amb accent diacrític passa a ser de quinze, i no de catorze, tal com s’havia proposat inicialment. 
  • I, de l’altra, atenent a raons etimològiques, el mot erumpent no s’escriu amb rr, sinó que manté la grafia amb una r, contràriament al que s’havia recollit en un inici.

 

Per què una nova versió de l’Ortografia?

Entre les raons fonamentals per a elaborar una nova Ortografia hi ha la revisió dels aspectes que havien estat qüestionats i la dispersió de materials que conformen la normativa ortogràfica vigent. Així, s’han aplegat en un sol tractat l’ortografia fundacional, les rectificacions que hi va fer el mateix Pompeu Fabra, els retocs introduïts després de Fabra i els acords ortogràfics presos per la Secció Filològica d’ençà del 1984.

 

Els canvis més significatius

Des d’El Corrector t’expliquem els canvis més significatius que es proposen en l’Ortografia catalana. Són els següents:

Mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per r. S’escriu rr quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical: en els mots prefixats amb a– privativa o cor– (arítmia esdevé arrítmia; coresponsable passa a ser corresponsable); en el mot erradicar i derivats; en els compostos amb els formants grecs raqui(o)-, reo-, rin(o)-, rinco-, riz(o)-, rodo-, –rràfia, –rrexi i –rrinc (per exemple, cefaloraquidi esdevé cefalorraquidi, i otorinolaringòleg, otorrinolaringòleg).

Ús del guionet en mots compostos i prefixats. S’escriu un guionet quan el prefix precedeix un sintagma (exdirectora general passa a ser ex-directora general, i viceprimer ministre, vice-primer ministre); en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats (per exemple, el no-alineament però la no confessionalitat de l’Estat; art no figuratiu ‘abstracte’ esdevé art no-figuratiu); s’escriuen aglutinats i sense guionet expressions lexicalitzades com un sensepapers o una contrarellotge (però amb guionet déu-n’hi-do i cotó-en-pèl, si porta accent gràfic en el primer component), i també compostos no reduplicatius com ara a matadegolla, picabaralla o clocpiu. Finalment, es posa en relleu l’ús discrecional del guionet en casos d’homonímia (co-rector, ex-portador, per a diferenciar-los de corrector o exportador) o per a evitar grafies detonants (ex-exiliat, ex-xa, en comptes de exexiliat o exxà).

Mots compostos i prefixats amb el segon formant començat per s seguida de consonant. S’hi escriu una e epentètica quan el segon formant coincideix formalment i semànticament amb un mot català: arterioesclerosi (esclerosi), cardioespasme (espasme), electroestàtic (estàtic) o feldespat (espat); però, en canvi, microscòpic, termòstat, atmosfera

Accentuació de les formes baleàriques de la primera persona del present d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació acabats en –enar, –esar, –essar, –osar i –ossar. En general, s’escriuen amb accent greu les dels verbs acabats en –enar, –esar, –osar i –ossar: anomèn, esmèn, remèn (però berén, estrén, ordén); avès, palès (però sospés); dispòs, impòs, supòs; desglòs, destròs (però esbós, endós). En canvi, s’escriuen amb accent agut les dels verbs acabats en –essar: confés, ingrés, interés (però disfrès).

Reducció de la llista de mots amb accent diacrític. S’escriu l’accent diacrític únicament en quinze mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, sòl/sol, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriuen sense accent diacrític els compostos i derivats d’aquests mots, com adeu, adeu-siau, marededeu, rodamon, a contrapel, entresol o subsol.

Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en el sufix –al. S’escriuen sense dièresi quan el mot primitiu no presenta un hiat: fluidal (fluid) laical (laic) col·loidal (col·loide) helicoidal, trapezoidal… En canvi: proïsmal (proïsme), veïnal (veí).

A banda d’aquests canvis, en el text s’han inclòs mots que han entrat recentment en el DIEC, com aiatol·là, blog o cànnabis, o la grafia dels quals ja havia estat modificada, com nietzscheà (abans nietzschià) o séquia (abans sèquia).

En l’exemplificació, també s’han volgut fer especialment visibles alguns noms propis que tradicionalment han estat objecte de dubte (Abigail, Dèbora, Raül, Rubèn; el Figueró, Talteüll, la Salzadella, Binibèquer) i alguns mots i expressions de grafia vacil·lant que encara no recull el DIEC.

És el cas d’alguns mots patrimonials com brunz, cotó-en-pèl, menysestimar o xep-a-xep, de locucions com d’arrapa-i-fuig o can penja-i-despenja, d’alguns manlleus d’ús freqüent com aiguagim, fitnes, gòspel, gruyère, jacuzzi, kebab, off the record o sushi, i d’alguns compostos i derivats com antisistema, contrarellotge i sensesostre.

La nova versió de l’Ortografia es pot consultar a l’enllaç següent: http://www.iec.cat/activitats/documents/ortografia.pdf.

 

Fonts 

Text: http://www.iec.cat/Comunicacio_IEC/nota_premsa_ortografia_definitiva_corr.pdf

Imatge: Netol [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via Wikimedia Commons