1. Canviar els temps verbals 

Comences a escriure la història en temps passat —tenia fred—, t’entusiasmes, t’endinses en la història i l’acabes explicant en temps present—feia molt de vent—. O al revés. O a estones vas variant d’un temps a l’altre, segons el moment en què reprens l’escriptura. En fases avançades aquest pot ser un recurs narratiu molt útil, però cal dominar-lo molt bé; en un escriptor novell sol ser una errada que donaria incongruències al text, i cal corregir-la perquè el lector pugui seguir el fil de la història.  

2. Excedir-se amb la retòrica

És molt freqüent, entre els escriptors inexperts, començar a escriure amb un estil molt recarregat. Pot semblar que com més rebuscades siguin les paraules i les frases més bé sortirà el text, però en realitat el que s’aconsegueix així les l’efecte contrari. Un excés de retòrica, l’abundància d’oracions subordinades, l’ús excessiu de les construccions passives o l’encabiment d’un munt de metàfores no fan més que dificultar la lectura. El lector necessita estar molt atent per captar tots els detalls i el més probable és que s’acabi cansant de llegir.

Per aquesta raó, el més recomanable és escriure d’una manera natural, sense abusar dels recursos narratius. Utilitza un llenguatge senzill, amb frases curtes, i segueix l’estructura de subjecte + verb + complements. Una bona opció és provar d’escriure com si expliquessis la història a algun conegut teu.

3. Repetir una mateixa paraula o expressió

En les pàgines d’un escriptor principiant, els correctors de textos solen detectar unes paraules o expressions determinades que l’autor repeteix massa vegades. No són incorrectes, però utilitzar-les tantes vegades fa que el text sigui més pobre. Perquè la lectura no es faci pesada, cal expressar la mateixa idea de maneres diferents: es pot utilitzar alguna vegada la paraula i en d’altres casos substituir-la per sinònims, expressions equivalents o pronoms.

4. Abusar del gerundi

Utilitzar massa el gerundi —pujant, caminant, havent pujat, havent caminat— produeix un ritme pesat i lent, cosa que al final cansa al lector. A més, moltes vegades aquesta forma verbal s’utilitza de manera incorrecta en accions immediatament posteriors a la del temps verbal: *L’home va caure de les escales, trencant-se una cama. (La forma correcta seria: L’home va caure de les escales, i es va trencar una cama.)

Així doncs, convé revisar aquests temps verbals i evitar abusar-ne. 

5. No parar prou atenció als primers paràgrafs

Les primeres pàgines d’un llibre són determinants perquè el lector s’enganxi a la lectura o no, per això cal dedicar-hi temps. Un cop tinguis la història acabada, és bo tornar a l’inici i provar d’escriure començaments alternatius, encara que sigui a mode d’esbós, per decidir quin és més adequat. Quan hagis trobat la millor manera de presentar la història, treballa-hi a fons. 

 

5-errorsHi ha molts errors que cometen els escriptors principiants, i potser en deus haver reconegut alguns dels que hem exposat.

Aprofita per revisar-los en els treus escrits i, si necessites ajuda, recorda que des d’El Corrector et podem donar un cop de mà.